dilluns, 18 de setembre de 2017

[2n] D'on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si?

Per conèixer l'origen del nom de les notes ens hem de remontar al segle XI on l'italià i teòric de la música medieval Guido d'Arezzo (995-1050) a elaborar un sistema de notació musical similar al que nosaltres utilitzem a l'actualitat. A més, va inventar el solfeig per ensenyar música a través de les notes.

Va desenvolupar la notació dins d'un patró de quatre línies (tetragrama) i la forma que tenien les notes eren quadrada i s'anomenava pneuma.

Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (en llatí) escrit per Paulo Diácono (monjo benedictí), Ut queant laxi, i diu així:

Ut queant laxis 
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes

La traducció és la següent: Perquè els teus criats puguin exaltar a plens pulmons les meravelles dels teus miracles, dissol els pecats dels llavis impurs, Sant Joan.


En un principi només s'utilitzaven: ut, re, mi, fa, sol i la, que són la primera síl·laba de cada vers. La nota si no es va introduir fins més tard (són les dues inicials de l'últim vers), juntament amb la incorporació de la nova línia al pentagrama.


Al segle XVII, el musicòleg Giovanni Battista Doni va canviar la nota Ut per l'actual do. Unes teories apunten que va canviar el nom per un motiu religiós i que prové de la paraules Dóminus (Senyor), mentre que altres creuen que prové del seu cognom Doni.

D'aquí el nom de les notes que nosaltres utilitzem, però actualment hi ha altres sistemes de notació, com per exemple l'anglosaxó, que utilitza lletres de l'abecedari per denominar el nom de les notes.


C - do   D - re   E - mi   F - fa   G - sol   A - la   B - si


Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada