divendres, 24 de novembre de 2017

[2n] Formes instrumentals del Barroc

FUGA

És una composició polifònica que té l'origen en el ricercari. Normalment és una obra per a instruments de tecla. Encara que pot ser per qualsevol altre instrument polifònic o per conjunts tant instrumentals com vocals.

  • La fuga es desenvolupa en un sol moviment. 
  • Es basa en la tècnica de la imitació. 
  • És una obra per a diverses veus (3-4), amb una estructura complexa que bàsicament consisteix en la reaparició constant d'un tema o melodia principal, anomenat subjecte, acompanyat d'altres temes secundaris.
El subjecte o tema principal es presenta per primera vegada en una sola veu, després va sent interpretat per les altres veus, una per una a manera d'imitació. Al llarg de la fuga el tema reapareix constantment, juntament amb els tema secundaris, al final les veus acaben juntes en un final comú, també anomenat coda.

SUITE

La base de la suite instrumental barroca està en la música de danses del Renaixement que s'agrupaven normalment en parells (ràpides, lentes). La suite està formada per una successió de danses (Alemanda, Courante, Zarabanda, Giga, Gavota, Bourré, etc .). de ritmes contrastats, que han perdut el seu caràcter ballable. El nombre i tipus de danses és variable encara que hi ha algunes que apareixen amb més freqüència. La suite pot ser per a un instrument solista, per a un conjunt reduït d'instruments o per l'orquestra.

CONCERT

El concert és una forma instrumental que va aparèixer durant les dues últimes dècades del segle XVII, i que es va convertir en una de les formes instrumentals més importants del Barroc. En el concert es resumeixen totes les característiques de la música barroca: el contrast de moviments ràpids i lents, l'oposició de timbres i intensitats, l'estil concertato en la confrontació del conjunt d'instruments de l'orquestra amb el solista o els solistes.

Dins el concert barroc podem distingir:

  • El concert grosso, gènere representatiu de la música instrumental barroca, escrit per un petit grup de solistes (concertino) i orquestra (tutti) que dialoguen entre si.
  • El concert per a solista també existeix aquest diàleg, el solista és el protagonista de l'obra i ha de mostrar tant la capacitat tècnica de l'instrument com la seva capacitat expressiva.

Està estructurat en tres moviments: ràpid-lent-ràpid. En el primer moviment i en el tercer, és l'orquestra qui comença amb el seu tema, deixant pas posteriorment a solista o els solistes, a partir d'aquí s'inicia un diàleg entre ambdós: orquestra-solista. En el segon és el solista o els solistes els protagonistes del moviment, encara que també pugui ser estructurat com el primer i el tercer.


SONATA

És una composició instrumental per a un grup reduït d'instruments amb baix continu i que consta de diversos moviments constrastats, sovint quatre moviments (lent-ràpid-lent-ràpid).
Cal tenir en compte que l'esplendor de la sonata arribà a l'època del Classicisme.

Informació extreta de: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/musica/documentos/3eso/form_instr_barr.htm



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada