divendres, 22 de setembre de 2017

[1r] Els gèneres musicals (I)

Música popular

Toc de castells - 'Colla Micaco dels castellers de Badalona'


Música culta 

La flauta màgia - Duet Papageno Papagena - 'W.A. Mozart' (5:00)
Papagena està desesperat, ja que ha perdut a la seva estimada i té por de quedar-se sol. De moment, quan està a punt de suïcidar-se, apareixen tres genis i l'aconsellen utilitzar un carilló. El fa sonar i apareix la Papagena, i tots dos es declaren el seu amor.


Música religiosa

Queda't amb nosaltres [Marcat per l'Esperit] - 'Canta la teva fe'

[1r] Els gèneres musicals (II)

Música profana

Lipdup-Porrera en moviment  -  La flama 'Obrint Pas'


 Música descriptiva

Pel·lícula 'La leyenda del pianista en el oceano' (1998)


Música pura

Estudi - L'art de la destressa dels dits Op.740 núm.50 - Czerny

dilluns, 18 de setembre de 2017

[2n] D'on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si?

Per conèixer l'origen del nom de les notes ens hem de remontar al segle XI on l'italià i teòric de la música medieval Guido d'Arezzo (995-1050) a elaborar un sistema de notació musical similar al que nosaltres utilitzem a l'actualitat. A més, va inventar el solfeig per ensenyar música a través de les notes.

Va desenvolupar la notació dins d'un patró de quatre línies (tetragrama) i la forma que tenien les notes eren quadrada i s'anomenava pneuma.

Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (en llatí) escrit per Paulo Diácono (monjo benedictí), Ut queant laxi, i diu així:

Ut queant laxis 
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes

La traducció és la següent: Perquè els teus criats puguin exaltar a plens pulmons les meravelles dels teus miracles, dissol els pecats dels llavis impurs, Sant Joan.


En un principi només s'utilitzaven: ut, re, mi, fa, sol i la, que són la primera síl·laba de cada vers. La nota si no es va introduir fins més tard (són les dues inicials de l'últim vers), juntament amb la incorporació de la nova línia al pentagrama.


Al segle XVII, el musicòleg Giovanni Battista Doni va canviar la nota Ut per l'actual do. Unes teories apunten que va canviar el nom per un motiu religiós i que prové de la paraules Dóminus (Senyor), mentre que altres creuen que prové del seu cognom Doni.

D'aquí el nom de les notes que nosaltres utilitzem, però actualment hi ha altres sistemes de notació, com per exemple l'anglosaxó, que utilitza lletres de l'abecedari per denominar el nom de les notes.


C - do   D - re   E - mi   F - fa   G - sol   A - la   B - si


Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:

dimarts, 12 de setembre de 2017

[1r] Sorolls musicals

A continuació veurem tres vídeos on el soroll té molta importància, i podrem veure que encara que no sigui un so nítid es pot treure molta musicalitat del soroll, fins i tot pot inspirar canaçons.

Motor d'un cotxe de competició tocant el "We are the champions"- The Queen
http://www.youtube.com/watch?v=8aArSn4IhHI

Unes disqueteres fent notes a partir de les revolucions dels seus lectors.
http://www.antena3.com/programas/el-hormiguero/secciones/ciencia-marron/disquetera-musical-fuego-que-luce_2014060900325.html

La cançó de Carlos Jean "Wasting you time" introdueix sorolls a l'inici del vídeocip i utilitza un instrument una mica peculiar per inspirar-se amb el tema.
http://www.youtube.com/watch?v=I9hCyL-1IDI




[1r] So i soroll

SO

Un exemple de so, podríem estar parlant de la cançó de John Legen, All of Me.


SOROLL

Un exemple de soroll el podem trobar a una màquina excavadora quan utilitza el seu martell pneumàtic.


SILENCI.

El silenci és l'absència de so.


Combinació del so i el soroll dins d'una peça musical.


Avui en dia estem immersos a una societat plena de soroll. G. Gershwin inclou dins l'obra An American in Paris 1928, clàxons de cotxes per poder descriure l'ambient de la capital francesa.

D'aquesta obre en sortí una pel·lícula que portava el mateix nom.